Espai cultural. Monuments

Ajuntament de Barcelona
Ajuntament de Barcelona
· Més informació:

La façana principal de l'Ajuntament de Barcelona (la que dóna a la Plaça de Sant Jaume), és una obra neoclàssica purista projectada per Josep Mas i Vila entre el 1831 i el 1847. Fou molt discutida en el seu temps per ser obra del corrent progressista que recolzava l'austeritat i el retorn a les fonts hel.lèniques.
El 1853 Francesc Daniel Molina, representant del corrent acadèmic, i rival de l'anterior, projectà el coronament marmori esculpit per Filippo Casoni.
A les fornícules de la planta s'hi van posar les estàtues de marbre del rei Jaume I (a l'esquerra), i del conseller Joan Fiveller, prohom barceloní del s.XV, (a la dreta), fetes per Josep Bover.


Façana gòtica
Situada al carrer Ciutat, obra d'Arnau Bargués, fou l'entrada principal fins al s.XIX quan es va construir la de la Plaça de Sant Jaume.
La decoració escultòrica general és obra de Jordi de Déu i del mateix Arnau Bargués. Sobre la porta hi ha la imatge de l'arcàngel Sant Rafael, atribuïda a Jordi Johan, amb les ales fetes per Pere Ça Anglada.
El 1550 es posen dues imatges als angles, Sant Sever (a la dreta), i Santa Eulàlia, co-patrona de la ciutat (a l'esquerra).
Quan al s.XIX es va construir la nova façana, la paret de la dreta es va desplaçar cap a l'esquerra i el guardapols de la porta va quedar plegat. Durant aquestes obres la imatge de Sant Sever es va malmetre i se'n va posar una de nova feta per Puigjaner i Flotats.


Vestíbul-Escrivania
En entrar per la Plaça de Sant Jaume, a l'esquerra hi ha una sala amb el sostre pintat l'any 1982 per Albert Ràfols Casamada; són "Les quatre estacions".
L'espai al que s'accedeix directament per la porta gòtica, (que s'obre el dia de Santa Eulàlia), vestíbul inferior de l'escala de marbre negre i antiga escrivania, conserva l'embigat de fusta pintada per Pere Arcagna el 1401. En aquest espai s'hi apleguen escultures de Frederic Marès, Joan Miró i Josep Clarà.
A l'altre banda, (a la dreta entrant per Plaça Sant Jaume), sota l'Escala d'Honor, obra d'Adolf Florensa (1929), hi ha escultures de Gargallo, Rebull, Josep Llimona, Navarro, Subirachs i Manolo Hugué.

Una veagda a l'interior, és destacable:

Saló de Cent
En arribar al pis trobem l'antiga façana exterior del Saló de Cent.
La porta, en la seva ubicació actual des de 1926, (any en què hi fou traslladada), la va projectar Jaume Granger i fou esculpida per Jaume Ratés i Pere Serra entre els anys 1647-1648.
L'interior és una estructura formada per arcs de diafragma de mig punt i embigat de fusta (s.XIV) que al 1888 va perdre les seves pintures originals.
Els dos últims trams i el mobiliari són del 1860 i 1914 respectivament.


Saló de la Reina Regent
És el saló de sessions públiques, obra de Francesc Daniel Molina (s.XIX).
L'any 1888, durant l'estada de la reina regent Maria Cristina a Barcelona per inaugurar l'Exposició Universal, va ser utilitzat com a menjador reial.
Masriera és l'autor d'un gran quadre de Maria Cristina i Alfons XIII que presideix el saló en commemoració del fet.


Alcaldia
Les pintures que decoren l'antic despatx de l'alcalde, obra de Xavier Nogués de l'any 1929, glossen els temes de la Barcelona del XIX: "L'esperit de la ciutat", "La gràcia", "La força", "La puixança"; i els dos personatges característics de l'època: "L'americà", i "El senyor Esteve".
El saló de recepcions té el sostre decorat pel pintor modernista Pei.
El saló de sessions privades té el sostre decorat amb un gran oval pintat per Ricard Canals.
Altres estances de l'Alcaldia han estat decorades entre els anys 1960-1965.

- Hi ha una sala amb murals de Francesc Galí representant la història del Quixot.
- A la Sala del Bon Govern els murals són de Josep Obiols.
- Ramon Rogent és l'autor dels esbossos de la sala de les passes perdudes.
- Al bar, obres d'Antoni Tàpies.

· Mapa de localització: